Us presento una breu descripció sobre el canvi climàtic. El dia 23 d’Abril, dia de Sant Jordi, vaig fer una xerrada a l’IES Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú sobre aquest tema i m’ha semblat interessant imprimir-lo al meu blog. El que aquí exposo es un resum d’aquesta xerrada. Si voleu més informació sobre aquest tema us presento dos publicacions molt interessants que han estat referència de la xerrada i d’aquest discret i sencill resum.
Cambio Climático. Informe de síntesis. Informe del Grupo Interdepartamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC). web: www.ipcc.ch
Cambio Global. Impacto de la actividad humana sobre el sistema tierra. Autor Carlos M. Duarte. Editado por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Quan algú parla del canvi climàtic està parlant d’una conseqüència que s’en deriva d’un canvi ambiental que és alterat per l’activitat humana, i amb especial referència a aquells procesos que determinen el funcionament del sistema Terra. El Canvi Climàtic és una conseqüència d’un canvi més profund que cal considerar. El Canvi Global.
Certament la Terra està concebuda per dur a terme tants canvis com siguin necessaris per assolir els reptes de l’evolució. El clima, així com els procesos biogeoquímics del sistema Terra, tampoc han restat inmòvils al llarg del temps. El canvi és consustancial al planeta Terra.
Així doncs que fa tant especial aquest canvi que vivim avui?
La resposta està relacionada amb el temps i amb l’esser humà. El canvi del clima s’està produint a una velocitat vertiginosa mai abans observada. En poques dècades hem tingut un augment significatiu en la temperatura global del planeta i l’únic motor responsable d’aquest canvi és l’homo sapiens.
Tant significatiu és aquest canvi que el químic atmosfèric i Premi Nobel Paul Crutzen va proposar l’any 2000 el nom Antropocè per definir la nova i actual era geològica de la història del planeta en la que la humanitat es manifesta com una nova força capaç de controlar els procesos de la Biosfera.
Les claus del canvi global són el ràpid creixement de la població humana que en 70 anys s’ha triplicat fins assolir, a dia d’avui, la cota dels 6.000 milions de persones i la presió que aquesta explosió demogràfica aplica als recursos naturals del planeta.
El creixement de la població humana implica un augment dels recursos, aliments, aigua, espai i energia, consumits. Donat que els recursos de que disposa el planeta son finits, es de suposar que existeix un sostre per al creixement de la població. Aquesta incertesa en la capacitat de carga del planeta a dut a molts investigadors a calcular aquest sostre. S’estima en 10.000 milions la capacitat màxima que te el planeta. Xifra que s’assolirà entre el 2050 i el 2150 (Nacions Unides 2003).
Cal destacar, i alertar, que el consum dels recursos no es fa d’una manera proporcional al creixement de la població. Així doncs, l’espai consumit ha passat del 6% (1700) al 40%. El consum d’aigua ha passat de uns 600 a més de 5.200Km^3 (ha augmentat 10 vegades el seu consum), el que implica que el consum d’aigua per càpita ha passat de 350m^3 a 900m^3 anuals. El consum d’energia per càpita s’ha multiplicat per 15 des del segle XVIII.
La presió total de la humanitat sobre els recursos del planeta s’ha multiplicat per un factor entre 10 i 15 vegades en total desde l’inici de l’era industrial.
Així doncs, caldria poder afirmar si els canvis observats son fruit d’una biosfera juganera o d’una biosfera inquieta que veu en l’home la seva principal amenaça. Per fer-ho s’estudia la maquinaria de la biosfera i entendre els seus procesos biològics, físics i químics. I quina és la relació que guarden entre ells. Només així podrem comprendre i caracteritzar el sistema de manera que ens pot ajudar a establir les raons del canvi, preveure’n conseqüencies i, de consolidar-se la idea de l’home com a principal responsable del canvi, determinar les millors estratègies per atenuar els seus efectes.
Però d’aquests 3% està en forma de gels i neus perpetues i en aqüifers profunds de molt dificil accès. Nomès l’1% es accessible. D’aquest 1% s’explota el 54% (70% Agricultura, 22% In dustria i el 8% ús domèstic i de serveis). La relació Clima-Aigua és molt intensa i els fenómens dinàmics de l’atmòsfera faboreixen l’interganvi d’energia i massa entre l’atmòsfera i els oceans.
Tots aquests efectes ens han dut a una situació de díficil previsió donades les incerteses que encara avui es té sobre determinats processos però el que si es cert es que aquest efecte s’amplificarà o s’atenuarà en funció de la relació existent, present i futura, entre nosaltres i el nostre planeta.
Si fins ara hem analitzat (d’una manera molt sintetitzada) el present fent referències al passat, ara es el moment de fer una previsió del futur. La previsió es complexa perquè com enunciava abans, no es tenen totes les variables controlades. En dependrà també de les nostres actituds individuals, de desicions polítiques i econòmiques, etc.
Podem observar que la temperatura s’incrementa d’una manera significativa a tot el planeta (especialment a l’emisferi nord). A Espanya la temperatura podria pujar en torn dels 4ºC.
Joel Sans essence 