El 19 de Febrer del 2011 es guardarà en el quadern de bitàcora del PSC de Sant Pere de Ribes com el dia de la reelecció d’en Josep Antoni Blanco com a candidat a les eleccions municipals del 22 de Maig del 2011.
I ho fa amb contundència i amb peu ferm. Amb la força que li otorga el vot unànim de la família socialista del nostre municipi.
Un socialisme que camina al costat del seu candidat, que interpreta amb acertada seguretat que no es moment de flaqueses; es moment de treballar per una ciutadania que, el que més necessita, es un cop de mà.
I és perquè hem de compensar la irresponsabilitat de la dreta nacionalista que només pensa en retallar les columnes dels serveis públics essencials enlloc de doblegar el llom i treballar, que necessitem un candidat, ara més que mai, amb una clara devoció per les polítiques més socials.
Tots junts, fent pinya, tenim la oportunitat de minimitzar aquelles mancances que es produiran si el senyor Mas no reconsidera les seves desicions de deixar enrera aquells que ni una mutua i ni una concertada es puguin pagar.
Adequació de l’Institut Alexandre Galí a Les Roquetes, 141.755,62
Adequació de lÍnstitut Can Puig a Ribes, 189.672,70
Ampliació de l’Institut Montgròs a Ribes, 456.069,89
Construcció i ampliació de l’Escola Mediterrània a Les Roquetes, 3.170.150,00
Adequació de l’Escola Els Costarets a Ribes, 54.849,42
Construcció i ampliació de l’Escola Les Parellades a Ribes, 4.136.500,93
Subvencions directes al municipi
Ajuts per a actuacions en els espais naturals de protecció especial: Adequació d’antics carrers d’urbanitzacions, 21.297,95
Ajuts per a la clausura d’abocadors municipals fora d’ús: Abocadors incontrolats a Sant Pere de Ribes, 5.919,48
Ajuts per al tractament de vegetació en urbanitzacions: Franges de protecció, 35.874,00
Convocatòria Obres-Camps Verds. Pavimentació amb gespa artificial camp municipal de futbol, 108.800,00
Planificació i foment de la gestió forestal conjunta. Redacció i Revisió de PTGMF, 4.676,10
Ajuts a llars d’infants pel curs 2006-2007. Subvenció llars d’infants curs 2006-2007, 579.600,00
Municipis amb jutjats de Pau. Pagament per la qual s’otorguen subvencions als ajuntaments dels municipis de Catalunya on hi ha jutjats de pau, 6.550,00
Convocatòria Obres de Les Roquetes. Vestidors de camp municipal de futbol de Les Roquetes, 85.750,00
FEDER Catalunya 2007-2013. Eix 4 Desembolupament Local i Urbà. Projecte de millora de la urbanització del carrer nou i comerç del nucli de Ribes, 385.000,00
Ajuts directes per a adequació de centres escolars. Reformes CEIP Les Roquetes, CEIP Santa Eulàlia, CEIP Els Costarets, CEIP El Pi, CEIP Riera de Ribes. Varis CEIP, 180.000,00
Fons de cooperació local de Catalunya. Fons de lliure disposició, 1.090.107,18
Projectes de formació en TICs per a fomentar l’accés a la societat del coneixement. Ajuts e-Salut, e-Cultura i Infraestructura Digital, 14.000,00
Fons de cooperació local de Catalunya. Foment de la prestació supramunicipal de serveis, 92.487,88
Ajuts directes. Ampliació i Rehabilitació i Centre de Dia per a Gent Gran, 1.260.000,00
Construcció del nou pont de Les Parellades, 500.000,00
Inversions supramunicipals a Sant Pere de Ribes
FERM. Ctra. C-31. Tram: Cubelles – Sant Pere de Ribes, 2.031.822,84
Tot just ara, quan el dia s’acaba i roman encesa encara, la llum del despatx amb la mirada fixada en la lectura espesa d’un article que marca diferències entre l’avui i el demà …
Aquesta podria escenificar perfectament l’inici d’una novel.la que tot just ara comença on l’epicentre de l’acció recau en la figura d’un jove i desconegut actor anomenat Joel Sans.
M’han anomenat Secretari d’organització del PSC a Sant Pere de Ribes.
Fins aquí la noticia que us volia transmetre. Us convido a abandonar en aquest punt la seva lectura doncs el que ve tot seguit son unes reflexions que poden produir subnolència a aquells que detesten llegir petites notes autobiogràfiques.
Malgrat no tenir ni experiència ni destresa en la política municipal, ni la facilitat en conciliar idees, ni el llideratge necessari per assolir amb fermesa un discurs potent. Malgrat tot això, hi ha persones que em coneixen amb suficient profunditat per creure que puc aportar alguna cosa més que un simple gest al valor polític, al valor i la responsabilitat cívica i social que representa el PSC al nostre municipi.
Hom podria pensar que el propietari d’aquest perfil no està del tot qualificat per dur a terme la important tasca organitzadora del Partit. Però l’autoanàlisi determina que, tot i tenir el factor temps i la falta d’experiència en contra, amb treball i constància, amb ajuda dels meus companys d’equip, puc assolir el nivell “progressa adequadament” en la meva nova responsabilitat. I desitjo que així sigui, perquè el primer sacrificat d’aquest nomenament serà l’escorça familiar que espero revertir, amb l’ajuda de la física dels vasos comunicants, l’esforç en avenços, armonia i benestar socials.
Com sóc i com penso, politicament parlant, ho sintetitzava un anònim al Vilanova Digital amb la fórmula següent: “un militante de base(1) con auténtica ideología socialista(2)” i concloïa, “un pardillo en el partido(3) “.
Permeteu-me, ja que heu arribat fins aquí, tres darreres reflexions.
(1) Militant del progrés perquè veig a la dreta com un llast que no ens deixa evolucionar al mateix ritme que ho fa el temps donat que la seva lògica es basa en precedents incapaç d’acceptar que la resposta cal cercar-la no en el passat més llunyà sinó en el futur més proper, incapaç de reinventar-se a ell mateix. Incapaç d’acceptar que la democràcia ha assolit la majoria d’edat, que pot emancipar-se, per gaudir de la plenitut i madurar al ritme que ho fa la seva societat. Incapaç d’acceptar l’Estat de les Autonomies i l’herència nacional, històrica i cultural d’un poble geogràficament localitzat en un raconet al Nord-Est de la península Ibèrica, anomenat Catalunya que pensa i actua en singular per obtenir un benefici generós i plural.
(2) Es cert, tinc la sang vermella i el cor a l’esquerra i aquest conglomerat d’idees fundamentals que rubriquen el meu tarannà així ho decreten. Sóc contrari als privilegis, a les desigualtats, a l’individualisme i l’egoisme perquè senten les bases de la bellum omnium contra omnes -guerra tots contra tots-. Unes característiques que ens són del tot perjudicials, origen de molts problemes i conflictes socials, fins i tot d’aquesta maleida precarietat econòmica que ens persegueix i ens fa mal. Present al nostre cor, estampat en or, hi figura la llibertat, la igualtat, la justicia i la solidaritat com a base de la nostra dieta ideològica.
(3) Pardillo o no tots sumem per treballar en allò que creiem. Som un moviment que neix en el sí de la societat, voluntari, i gens coaccionat, igual que el de les consultes sobiranistes populars. Com a Pardillo m’agradaria aportar el meu granet de sorra a la conquista del tant preuat estat del benestar i també a popularitzar la idea que el polític i el ciutadà tenen el mateix rang i poden anar junts de la mà acceptant que són infinites les necessitats i els recursos limitats.
El Consorci Sanitari del Garraf ha aprovat per unanimitat els plans funcionals de la remodelació de l’Hospital Residència Sant Camil i del nou hospital de Vilanova i la Geltrú.
A la espera de poder llegir els plans funcionals de la reconversió hospitalaria del Garraf i de Sant Pere de Ribes, i com no hi ha versió digital del diari de vilanova, transcriurè íntegre el tema que dessarrolla el periodista Guillem Mercader a l’esmentat rotatiu comarcal de l’edició del dia 30 d’Abril del 2010.
Sant Camil es convertirà en un potent parc sociosanitari
El projecte inclou 32 pisos amb serveis per a 48 persones amb dependència.
La remodelació de l’Hospital Residència Sant Camil vol convertir aquest centre en un parc sociosanitari i social adreçat a persones dependents o amb malalties cròniques, en un entorn amigable i de qualitat de vida. El centre vol ser també un punt de referència en docència i recerca.
El programa funcional preveu 76 places de residència permanent o temporal, un entorn substitutiu de la llar i que afavoreixi la màxima autonomia dels ingressats. Proposa també la creació de 32 apartaments individuals i dobles per a persones amb dependència lleu o moderada. Aquests pisos tindran diferents serveis i estances d’ús comú. En total, els habitatges podran acollir fins a 48 persones. Els habitatges dobles estan pensats per a cònjugues o parelles.
A més, el centre disposarà d’un centre de dia, de 40 places, en què es farà un acolliment diürn a persones que necessitin recuperació o manteniment de l’autonomia personal i social.
Pel que fa als dispositius sociosanitaris, l’hospital disposarà de 124 llits de llarga estada geriàtrica, destinats a malalts amb patologies cròniques, i també de llarga estada psicogeriàtrica (malalts d’Alzeimer o altres demències). Aquests llits estaran ubicats a les actuals unitats d’hospitalització del centre. A més, tindrà un hospital de dia de 20 places per a malalts i malalts crònics que rebran suport, rehabilitació, tractament o diagnòstic en règim ambulatori. Un equip d’avaluació integra ambulatoria valorarà les funcions físiques, cognitives i socials dels pacients.
Sant Camil acollirà, a més, el centre de salut mental d’adults, avui ubicat a l’hospitalde Sant Antoni Abat, que inclou un centre de dia i un hospital de dia i disposarà de 20 llits per a malalts mentals subaguts. Igualment, l’hospital remodelat disposarà d’un espai per a rehabilitació ambulatòria.
Pel que fa als serveis generals, la remodelació del centre preveu instal.lar-hi perruqueria, podologia, odontologia, teràpies complementàries, menjador/cafeteria, biblioteca, sala audiovisual i zona esportiva.
El presupost de tota l’actuació és de 10,4 milions d’euros i es preveu reformar 15.367 metres quadrats. La resta de superficie, fins arribar als 30.000 metres quadrats, ja està disponible. El centre, doncs, mantindrà la seva condició d’hospital amb una activitat intensa.
Pel que fa a la distribució dels espais, es preveu que la planta semisoterrània aculli part de la residència assistida, la sala d’actes i la zona sociocultural, mentre que en planta baixa hi haurà la resta d’habitacions de residència, els apartaments amb serveis, l’àrea esportiva i l’accés principal a l’hospital, a més d’altres serveis.
Pel que fa la planta entresol, acollirà més habitacions de llarga estada, el servei de rehabilitació, el tanatori i sala de vetlla i diferents serveis com ara perruqueria, podologia, odontologia, etc. En aquesta planta entresol se situa també l’hospital de dia i la resta d’apartaments amb serveis. D’altra banda, a la primera planta de l’hospital es preveu instal.lar l’àrea de salut mental, i més llits de llarga estada, amb els seus corresponents espais de suport, que també aniran ocupant la resta de plantes fins arribar a la cinquena.
L’anterior noticia la següeix la següent:
Centre de referència en recerca
La remodelació de l’Hospital Residència Sant Camil vol convertir aquest centre en punt de referència pel que fa a la recerca i la docència en l’ambit dels serveis a les persones dependents. Així, es preveu crear espais de coneixement i intercanvi entre responsables públics, empresaris, centres universitaris, centres prestadors de serveis sociosanitaris, investigadors i emprenedors per tal d’aprofitar les oportunitats que brinda el sector i crear ocupació de qualitat i nous serveis per a la ciutadania.
Així, el programa funcional vol que a l’entorn de Sant Camil es creï un campus del coneixement que centralitzi la docència, recerca i innovació de la institució. Aquest campus integrarà espais de gestió, aularis, laboratoris i promoció.
Sant Camil també vol ser referent en temes d’aplicació de les noves tecnologies en l’esfera psicosocial, actuar com a catalitzador de la innovació en el sector i promoure la creació d’empreses o d’una central de negocis. En aquest sentit, es pretén treballar en camps com la telemedicina assistencial, la gerontotecnologia, les tecnologies de la informació aplicades a les persones amb dependència, nous sistemes organitzatius d’atenció i suport final de la vida, avenços en biomecànica funcional i d’altres.
Per portar a terme tot aquest programa es preveu construir una zona d’aules i espai de coneixement, amb aulari, espai docent multifuncional, sales de treball i reunions, reprografia, secretaria, despatxos per al personal docent, a més d’una possible àrea de promoció i central de negocis.
I ara em pregunto.
Hi renunciem? n’obstaculitzem la seva creació? n’impedirem el seu desplegament? Renunciem a l’arribada d’especialistes amb ganes de treballar en un potent hospital sociosanitari? Renunciem a la creació de noves activitats económiques en el marc sociosanitari? I de la recerca, que m’en dieu? I de la docència?… Renunciem a la qualitat de vida?… Al benestar?
D’aquí a dues setmanes hi haurà roda de premsa d’alcaldia per donar a coneixer a la ciutadania els plans funcionals de la remodelació de Sant Camil.
Us presento una breu descripció sobre el canvi climàtic. El dia 23 d’Abril, dia de Sant Jordi, vaig fer una xerrada a l’IES Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú sobre aquest tema i m’ha semblat interessant imprimir-lo al meu blog. El que aquí exposo es un resum d’aquesta xerrada. Si voleu més informació sobre aquest tema us presento dos publicacions molt interessants que han estat referència de la xerrada i d’aquest discret i sencill resum.
Canvi experimentat per la temperatura a nivell global
Quan algú parla del canvi climàtic està parlant d’una conseqüència que s’en deriva d’un canvi ambiental que és alterat per l’activitat humana, i amb especial referència a aquells procesos que determinen el funcionament del sistema Terra. El Canvi Climàtic és una conseqüència d’un canvi més profund que cal considerar. El Canvi Global.
Certament la Terra està concebuda per dur a terme tants canvis com siguin necessaris per assolir els reptes de l’evolució. El clima, així com els procesos biogeoquímics del sistema Terra, tampoc han restat inmòvils al llarg del temps. El canvi és consustancial al planeta Terra.
Així doncs que fa tant especial aquest canvi que vivim avui?
La resposta està relacionada amb el temps i amb l’esser humà. El canvi del clima s’està produint a una velocitat vertiginosa mai abans observada. En poques dècades hem tingut un augment significatiu en la temperatura global del planeta i l’únic motor responsable d’aquest canvi és l’homo sapiens.
Tant significatiu és aquest canvi que el químic atmosfèric i Premi Nobel Paul Crutzen va proposar l’any 2000 el nom Antropocè per definir la nova i actual era geològica de la història del planeta en la que la humanitat es manifesta com una nova força capaç de controlar els procesos de la Biosfera.
Les claus del canvi global són el ràpid creixement de la població humana que en 70 anys s’ha triplicat fins assolir, a dia d’avui, la cota dels 6.000 milions de persones i la presió que aquesta explosió demogràfica aplica als recursos naturals del planeta.
Població humana
El creixement de la població humana implica un augment dels recursos, aliments, aigua, espai i energia, consumits. Donat que els recursos de que disposa el planeta son finits, es de suposar que existeix un sostre per al creixement de la població. Aquesta incertesa en la capacitat de carga del planeta a dut a molts investigadors a calcular aquest sostre. S’estima en 10.000 milions la capacitat màxima que te el planeta. Xifra que s’assolirà entre el 2050 i el 2150 (Nacions Unides 2003).
Cal destacar, i alertar, que el consum dels recursos no es fa d’una manera proporcional al creixement de la població. Així doncs, l’espai consumit ha passat del 6% (1700) al 40%. El consum d’aigua ha passat de uns 600 a més de 5.200Km^3 (ha augmentat 10 vegades el seu consum), el que implica que el consum d’aigua per càpita ha passat de 350m^3 a 900m^3 anuals. El consum d’energia per càpita s’ha multiplicat per 15 des del segle XVIII.
La presió total de la humanitat sobre els recursos del planeta s’ha multiplicat per un factor entre 10 i 15 vegades en total desde l’inici de l’era industrial.
Així doncs, caldria poder afirmar si els canvis observats son fruit d’una biosfera juganera o d’una biosfera inquieta que veu en l’home la seva principal amenaça. Per fer-ho s’estudia la maquinaria de la biosfera i entendre els seus procesos biològics, físics i químics. I quina és la relació que guarden entre ells. Només així podrem comprendre i caracteritzar el sistema de manera que ens pot ajudar a establir les raons del canvi, preveure’n conseqüencies i, de consolidar-se la idea de l’home com a principal responsable del canvi, determinar les millors estratègies per atenuar els seus efectes.
Estudi de la Maquinaria de la Biosfera
Per estudiar la maquinaria de la biosfera es tenen en compte el Clima, el Cicle de l’Aigua, els elements (com el Carboni (C), Nitrogen (N), Hidrogen (H), Oxigen (O), Fósfor (P) i el Sofre (S)) i finalment els organismes.
El clima el determinen causes externes i causes internes.
Les causes externes venen fixades per la radiació solar, tot el que fa referència al moviment relatiu Sol-Terra i finalment, l’impacte de meteorits o cometes en la nostra atmòsfera.
Les causes internes venen fixades per l’efecte hivernacle, la distribució desigual del balanç d’energia, la dinànica interna del sistema, canvi de la composició atmosfèrica o la concentració dels seus components, presencia de aerosols i la nubulositat.
Observar el clima és observar l’ambient, la composició de l’atmòsfera i la concentració dels gasos que en forment part.
Us mostro uns gràfics prou representatius de la composició i concentració de la nostra atmosfera en el moment actual i al llarg de la història recent de la terra (els darrers 10.000 anys).
El vapor d’aigua, el Diòxid de Carboni, els metans i l’Òxid Nitrós són gasos que favoreixen l’efecte hivernacle i la elevada concentració amplifica els seus efectes.
El cicle del Aigua també és molt important. Tant es així que la vida neix o mor en funció de la seva disponibilitat. Les civilitzacions, com l’Egipte van neixer al costat del Nil i la Maya va extingir-se al esgotar-se el recurs hídric.
L’aigua té una distribuci ó esp acial del tot irregular. El 97% està en els oceans i el 3% es aigua dolça apta per al consum.
Però d’aquests 3% està en forma de gels i neus perpetues i en aqüifers profunds de molt dificil accès. Nomès l’1% es accessible. D’aquest 1% s’explota el 54% (70% Agricultura, 22% In dustria i el 8% ús domèstic i de serveis). La relació Clima-Aigua és molt intensa i els fenómens dinàmics de l’atmòsfera faboreixen l’interganvi d’energia i massa entre l’atmòsfera i els oceans.
Per dur l’estudi més enllà, ens cal mirar la circulació del Carboni antropogènic com a element clau.
L’existència del Diòxid de carboni es fonamental per la biosfera perquè d’ell es produeix l’Oxígen com a resultat de la fotosintesis. Si observem el Carboni en podem determinar tres dipòsits importants. Atmòsfera, Terra i Oceà. El fluxe del carboni entre aquests tres grans magatzems es produeix amb cert equilibri per mantenir els dipósits inalterables.
Si a aquesta circulació “natural” se li superposa la circulació antropogènica del carboni, el carboni produit per l’home, l’esquema dista molt del anterior.
L’home excreta a l’atmòsfera 5.4 GT de C (Giga Tonelades de Carboni) a l’any. Aproximadament, el 50% d’aquest carboni antropogénic es absorvit per l’oceà. La resta no es pot assimilar i queda un remanent a l’atmòsfera de 3.3 GT/any.
Tots aquests efectes ens han dut a una situació de díficil previsió donades les incerteses que encara avui es té sobre determinats processos però el que si es cert es que aquest efecte s’amplificarà o s’atenuarà en funció de la relació existent, present i futura, entre nosaltres i el nostre planeta.
Tot i assumint aquesta incertesa, avui ja es poden fer models més o menys complexos que caracteritzen la climatologia. Amb els models i les dades reals analitzades es presenten els següents gràfics. El primer representa la temperatura real (en vermell) i la seva evolució sense l’efecte de l’home. En la figura dos prenen en consideració la temperatura real (en vermell) i l’increment de la temperatura per l’acció humana. I el darrer es contempla l’increment natural i l’antropogènic. Com podem observar, la temperatura real i la resultant d’aplicar els models és molt similar en l’escalfament natural més l’escalfament antropogénic.
Si fins ara hem analitzat (d’una manera molt sintetitzada) el present fent referències al passat, ara es el moment de fer una previsió del futur. La previsió es complexa perquè com enunciava abans, no es tenen totes les variables controlades. En dependrà també de les nostres actituds individuals, de desicions polítiques i econòmiques, etc.
Així doncs la previsió per l’any 2070-2100 en quan a la temperatura i a la precipitació es mostra en els següents mapes.
Podem observar que la temperatura s’incrementa d’una manera significativa a tot el planeta (especialment a l’emisferi nord). A Espanya la temperatura podria pujar en torn dels 4ºC.
La precipitació podria incrementar-se en els casquets polars i reduir-se significativament en les zones subtropicals. Tota la zona del Mediterrani en surt molt mal parada perquè es redueix significativament la seva precpitació.
Aquestes previsions son la projecció d’un dels escenaris previstos d’emisions A2 mig-alt (IPPC).
Em permetreu una llicència. Aquest text està escrit per donar una resposta a un company de Sant Pere de Ribes que s’interessa pel municipi i així m’ho fa saber en la seva resposta a l’escrit Problema social o estratègia electoral.
Antenas de telefonía móvil
El tema de la telefonía móvil es complejo que requiere, ante todo, mucho tacto por parte de todos porqué dentro de la misma burbuja electromagnética exiten muchos colectivos y sensibilidades. Tantas sensibilidades como individuos tiene el colectivo. Por lo tanto llegar a una solución homogénea que convenza a todos es una tarea nada fácil.
Pero lo primero es sincerarse uno mismo, despojarse de colores y convertirse en neutro. Abandonar posturas radicales que en la vida de poco sirven, sólo para albergar en nuestro interior un estado de desánimo y rencor que nos és perjudicial para nosotros mismos y para aquellos que nos rodean. Llegados a este punto, uno debe preguntarse: Que es lo que quiero yo perjudicando lo menos posible a los demás. Este es el primer paso para la mediación. E incorporar los vecinos a las Ponencias Territoriales fué un acierto para dar transparencia al proceso, participación y, también, como mesa mediadora.
Mi opinión acerca del hospital ya la conoces. Al final y haciendo un análisis crítico todos y cada uno de nosotros deberá de inclinarse a favor o en contra, porqué va a ser una de las columnas sobre las que los partidos van a edificar su programa electoral.
Pero hay que tener una cosa muy clara. Postularse a favor implica instalar el hospital nuevo a Vilanova. Tener mayor y mejor servicio asistencial aunque nos lleve cinco minutos más de trayecto y sobretodo disponer de mayor fuerza y energía para alcanzar los objetivos planetados en la moción sobre la reordenación hospitalaria en la comarca y sobre la respuesta de resolución que el PSC presentó en el Consejo de Federación, que puede i debe significar un salto cuantitativo y cualitativo para nuestro municipio y nuestros ciudadanos. El planteamiento de la asistencia sociosanitaria de referencia propuesta por el equipo de gobierno es, en mi opinión, un acierto. No sólo vamos a tener un Hospital Comarcal de agudos en Vilanova, también un Hospital de Referencia Sociosanitaria en Sant Pere de Ribes. Blanco es gato viejo y sabe que nadar contracorriente puede resultar muy perjudicial para Sant Pere de Ribes. Sin embargo, si se alinea a la corriente (que en ningún caso significa sumisión) y usa Sant Camil y nuestras deficiencias en tema sanitario, como objeto de negociación, podemos obtener el mayor rédito posible para alcanzar mayores cotas en salud pública para nuestros ciudadanos, estimular nuevas actividades económicas y abrir la puerta al mundo de la docencia e investigación en el campo sociosanitario.
Postularse en contra no garantiza la construcción del Hospital Comarcal en Sant Pere de Ribes (porqué no depende sólo de nosotros, piensa que estan nuestros vecinos quienes también ejercen su voto). En todo caso eso relentizaría los tiempos de redacción, licitación adjudicación y ejecución del proyecto y se alargaria en años la reestructuración sanitaria del Garraf. Eso conllevaria un malestar general a nuestros ciudadanos y al conjunto de la ciudadania de los municipios vecinos que necesitan y necesitamos todos una infraestructura en sanidad acorde a nuestra demografía y topología demográfica. A una escala más pequeña, es lo que viene ocurriendo con el tan esperado Centro de Asistencia Primaria (CAP) de Ribes.
Si después de haber luchado en contra, se decide instalar el nuevo hospital en Vilanova (como estaba previsto), el malestar general y las relentizaciones generadas nos perjudicarán, a tal punto que la “buena sintonia” entre Administraciones y vecinos se verá truncada y poco o nada van a considerar la voz de Sant Pere de Ribes para los futuros proyectos que se decidan hacer en nuestro territorio.
De decidirse su construcción aquí, en nuestro municipio, una parte importante del presupuesto para la reconversión sanitaria se iria para acondicionar todo aquello que se necesita para albergar una instalación de estas características, entre otras, las infraestucturas viarias y ferreas. Al final, y superados los tiempos de demora y construcción, tendriamos un Hospital Comarcal con grandes deficiencias (por falta de presupuesto) ya al nacer, sin posibilidad de crecer a corto y medio plazo, que poco servicio podria ofrecer y renunciaríamos al segundo Hospital de Referencia Sociosanitaria.
A mi entender estaríamos igual que ahora, o peor porqué no se contemplaría la posibilidad de realizar una Reconversión Hospitalaria del Garraf en años porqué, para bien o mal, ya estaría hecha la que hoy decidimos.
Y hablando de infraestructuras. El tema de las infraestructuras, por mucho que algunos desacrediten al Gobierno Local con este tema, no pueden hacerse antes porqué el municipio no disponía, ni dispone, de los recursos necesarios para hacerlo. Hay quien hubiese diseñado el municipio para abergar un futuro posible Hospital como quien prepara una ciudad para poder optar a la candidatura para acoger unos juegos olímpicos. Y esta no es nuestra realidad.
A partir de este momento y en un més se va a empezar a construir el Segundo Instituto de Ribes, l’IES Montgrós.
Para llegar a este punto cabe analizar dos periodos claramente diferenciables. Uno, el período que va desde el verano del 2009 hasta la fecha de hoy; y el anterior, desde que se cedieron los terrenos a la Generalitat, allá por el 2007 hasta el verano del 2009.
Cuando el Departament d’Educació plantea la construcción del nuevo IES Montgrós, en Junio, Julio del 2009, entinedo (puedes llamrme iluso) que si solo las obras de construcción tardan 15 meses para su finalización, cabe esperar que para Setiembre del 2010 no estaria listo el nuevo centro (y faltaría considerar todo el tiempo de redacción del proyecto, licitación, etc.). Yo creo que en este sentido todo el proceso ha seguido su curso normal si además tenemos en cuenta que cuando Ernest Maragall nos dice: toma 5M€ para la escuela, esta inversión no estaba detallada en el presupuesto del 2009 y cuando él adquiere el compromiso és cuando se contempla el gasto en el Presupuesto del 2010 de la Generalitat para el Garraf. A partir de aquí, Marzo Adjudicación, 15 meses de obras, Setiembre 2011 todos a la escuela.
Lo del Bachillerato puede producir recelo (a mi también me produce consternación). Pero lo que nos dicen es que si tenemos un censo escolar de, como mínimo, 120 alumnos, habrá línea de Bachillerato. Si no cubrimos el censo, no lo habrá. Esto lo podemos cualificar de cuantos adjetivos malsonantes quieras o simplemente; racionalización del gasto. Aquí será importante la gestión de la comunidad educativa para incentivar a nuestros estudiantes y ofrecer el servicio. Y en ningún caso cortar las matriculaciones porqué si no hay matriculaciones, no habrá bachillerato.
A finals de la setmana passada varem coneixer la conclusió a la que arriba LOCALRET sobre el tema de les antenes de telefonia mòbil i a la petició de traslladar-les fora del nucli urbà.
L’estudi conclou que no només és impossible traslladar les antenes fora del nucli urbà garantint en tot moment la cobertura de la telefonia mòbil sino que observa mancances en determinades zones per als nous formats de comunicació mòbil. Podeu llegir aquí la noticia.
I a partir d’ara que passarà? Doncs…
Com la reflexió de l’anàlisi no té lògica de existir en l’esquema del pensament de determinats col.lectius, com CIU-ViA que ja s’hi ha manifestat en contra, que es burla de les Ponències Territorials on els veïns hi han estat presents …
Com la actitud conciliadora, pròpia d’una taula mediadora, no existeix en el caràcter de determinats col.lectius, com CIU-ViA que no opta en la búsqueda de solucions que facilitin l’armonia dels diferents sectors vers el tema de la telefonia…
Com la voluntat treballadora, del qui sua la carn salada perquè així li ho dicta el cor i la consciència, no existeix en l’ànima de determinats col.lectius, com CIU-ViA que no treballa per l’exelència d’un municipi bressol de tots els seus ciutadans…
Com la vocació integradora, és un concepte que no s’empra en el vocabulari de determinats col.lectius, com CIU-ViA que ajuda a segregar la societat i la segmenta per manipular-la a la seva conveniència…
Com la justa raó, de qui, amb la suficient autoritat, sentencia a favor de l’equip de Govern Local, no agrada gens a determinats col.lectius, com CIU-ViA que té un mal pair quan una derrota s’ha de cruspir…
…s’esperen en breu les primeres mostres de rebuig per part del grup de presió. Lluny d’acabar amb el conflicte, aquest molt possiblement s’agravarà. A CIU-ViA ja li convè mantenir aquest conflicte viu, aquest és el primer pas, (i altres com l’Hospital, l’IES Montgrós…) almenys fins passades les eleccions autonòmiques i desprès s’agreujaran encara més perquè les municipals seran les que voldran conquistar.
La oposició no analitza aquest conflicte com un problema social. L’analitza com una estratègia electoral. No pretén donar resposta. És i serà un intercanvi comercial de caràcter local que durarà fins que la mercaderia caduqui o deixi d’interessar.
Aquestes i no altres son les preocupacions de CIU-ViA que entonen melodies falses amb un llenguatge de grans titulars marcat per un fons de nul.la responsabilitat cívica i de perspectiva poc compromesa amb tota la societat.
No puc més que lamentar la situació viscuda a Catalunya aquesta darrera setmana i aquest capritxós temps de neu que ha malmés l’armonia de tantes famílies, majoritariament gironines, que encara avui pateixen la mancança del suministrament elèctric.
Avui he llegit el manifest d’alcaldes pel temporal de neu 8 de març 2010 i no puc estar-hi més d’acord. Ben cert és que les Administracions han de millorar la seva capacitat de resposta davant situacions d’emergencia com la viscuda aquests darrers dies i programar de la millor manera possible els protocols d’actuació necessaris per minimitzar els efectes de situacions adverses siguin de la naturalesa que siguin.
Igualment certa és, la més que lamentable actuació de l’empresa de suministrament elèctric, Endesa, que un cop passada una setmana del temporal, encara hi ha families que no disposen del servei energètic bàsic.
Han estat molts els ciutadans i els mitjans de comunicació que han criticat l’actuació del Govern davant la crisi oberta pel temporal. Han estat molts els qui han instat a la Administració a responsabilitzar-se d’una cosa que, per molt que ens pesi, per molt mal sonant que puguin ser aquestes paraules, poca competència hi té.
I no les té perquè allà per l’any 1998 es va privatitzar l’empresa (aconsello la lectura de la seva història) i el seu servei de suministrament eléctric. I des d’aleshores la seva titularitat és privada i no hi ha cap ens públic en el seu Govern Corporatiu que vetlli pels interesos dels ciutadans (els seus clients). Des d’aleshores l’empresa funciona amb la lògica de mercat. Les seves participacions van passar a mans d’accionistes i a inversors bursàtils amb l’únic propòsit d’augmentar el valor de les seves accions i el seu capital.
Un capital (3.430 Milions d’€ de benefici net el 2009) que va a parar a comptes corrents d’alguns particulars com el Sr. Pizarro (fins ara diputat al Congres dels Diputats pel Partit Popular) que va esdevenir conseller d’Endesa el 1996. Va assolir la seva Vicepresidencia el 1998 i va esdevenir President d’Endesa quan es va finiquitar la legislatura d’Aznar.
Sóc del parer que les empreses que presten un servei públic essencial han de ser de titularitat pública amb clara devoció social, i no es poden deixar en mans de polítics i polítiques neolliberals aquests serveis perquè esdevenen oligopòlis artificials que només serveixen per enriquir-se uns quants.
El dia 3 de març del 2010 ens va venir a visitar en Jaume Collboni a la Seu de l’Agrupació del PSC Ribes – Roquetes. Va ser una cita programada dins del marc del Cicle de Xerrades-col.loqui que la secretaria de Formació va disenyar per establir diàleg i debat entre els afiliats i militants del partit així com per totes aquelles persones que és volien enriquir de l’esdeveniment.
Ja ha finalitzat el primer trimestre del cicle de xerrades – col.loqui o els dimecres a debat. I aquí en faig una primera valoració.
Recordem que la primera xerrada va ser a la seu de l’Agrupació del PSC Ribes – Roquetes el 13 de gener amb el tema Que és ser socialista avui amb la participació d’en Xavier Marin, director de l’escola de Formació Política Xavier Soto. El 3 de Febrer el debat es traslladà a l’Escorxador de Ribes amb el tema La participació política (Qualitat democràtica i participació) amb la intervenció d’en Xavier Tort i Tatiana Mansilla membres de la sectorial Qualitat Democràtica i Participació Ciutadana del PSC. I la darrera, amb Jaume Collboni al capdavant de la xerrada Situació Política actual. Un membre destacat del PSC, llicenciat en Dret, Coordinador del grup Parlamentari Socialista del Parlament de Catalunya i Secretari de programes i acció sectorial del PSC.
Dels debats organitzats fins ara en voldria destacar un concepte, que si bé no ha estat objecte de discusió directe, si ha estat present en tots aquests esdeveniments. La figura del Consumidor Actiu d’Informació. Per a mi, ja no és vàlida l’estructura tradicional: Font – Mitjà o transmisor – Consumidor passiu (cadena potser més pròpia del camp de l’entreteniment més absurt i aburrit). Ja no és vàlida la figura del consumidor que, sentat a un sofà, debora titulars precuinats llestos per menjar, mancats sobint dels nutrients necessaris per crear un criteri assenyat.
La percepció de la política és molt diferent, si ve donada i administrada per un tercer, que consumir-la en primera persona directament de la font d’on prové.
És per aquest motiu que valoro molt positivament aquests esdeveniments. I és aquesta positiva valoració que encoratja a la Secretaria de Formació, per seguir dissenyant els camins més óptims per apropar la font al qui té sed de raó, fins al punt d’unir-los en la mateixa esfera per nutrir-se tots del coneixement que té la bona Informació.
Eus ací les paraules d’un vent, tot ell plé d’esfervescencia incandescent, en assaborir l’aniversari del seu neixement i en sentir tots els ocells que ho clamen al cel sense esforçat compliment.
A tots vosaltres, ocells del meu cor, que voleu al voltant del meu ser, a vosaltres que us bull la passió, l’amor i el sentiment, m’honora el vostre cant que emana del vostre bec.
Tant m’encoratja la vostra acció, que esdevindré anticicló per espantar el mal temps, malgrat avui m’ha sorprés la pluja. Una senyora que resa menyspreu a la alegria que procura un dia de bonança, que ho mulla tot fins i tot els prats verds plens d’esperança i el jaç on l’ocell descança.
Però us haig d’advertir, aquest no és l’esdeveniment que heu d’aplaudir. Estalvieu energia per cantar encara amb més alegria, el dia 7 de Març, les quatre primaveres de la meva filla.
El 19 de Febrer del 2011 es guardarà en el quadern de bitàcora del PSC de Sant Pere de Ribes com el dia de la reelecció d’en Josep Antoni Blanco com a candidat a les eleccions municipals del 22 de Maig del 2011.
Joel Sans essence 