Arxiu d'etiquetes: sant pere de ribes

Actuacions del Govern de la Generalitat a Sant Pere de Ribes en el període 2007-2009

Inversions directes al municipi

  • Adequació de l’Institut Alexandre Galí a Les Roquetes, 141.755,62
  • Adequació de lÍnstitut Can Puig a Ribes, 189.672,70
  • Ampliació de l’Institut Montgròs a Ribes, 456.069,89
  • Construcció i ampliació de l’Escola Mediterrània a Les Roquetes, 3.170.150,00
  • Adequació de l’Escola Els Costarets a Ribes, 54.849,42
  • Construcció i ampliació de l’Escola Les Parellades a Ribes, 4.136.500,93

Subvencions directes al municipi

  • Ajuts per a actuacions en els espais naturals de protecció especial: Adequació d’antics carrers d’urbanitzacions, 21.297,95
  • Ajuts per a la clausura d’abocadors municipals fora d’ús: Abocadors incontrolats a Sant Pere de Ribes, 5.919,48
  • Ajuts per al tractament de vegetació en urbanitzacions: Franges de protecció, 35.874,00
  • Convocatòria Obres-Camps Verds. Pavimentació amb gespa artificial camp municipal de futbol, 108.800,00
  • Planificació i foment de la gestió forestal conjunta. Redacció i Revisió de PTGMF, 4.676,10
  • Ajuts a llars d’infants pel curs 2006-2007. Subvenció llars d’infants curs 2006-2007, 579.600,00
  • Municipis amb jutjats de Pau. Pagament per la qual s’otorguen subvencions als ajuntaments dels municipis de Catalunya on hi ha jutjats de pau, 6.550,00
  • Convocatòria Obres de Les Roquetes. Vestidors de camp municipal de futbol de Les Roquetes, 85.750,00
  • FEDER Catalunya 2007-2013. Eix 4 Desembolupament Local i Urbà. Projecte de millora de la urbanització del carrer nou i comerç del nucli de Ribes, 385.000,00
  • Ajuts directes per a adequació de centres escolars. Reformes CEIP Les Roquetes, CEIP Santa Eulàlia, CEIP Els Costarets, CEIP El Pi, CEIP Riera de Ribes. Varis CEIP, 180.000,00
  • Fons de cooperació local de Catalunya. Fons de lliure disposició, 1.090.107,18
  • Projectes de formació en TICs per a fomentar l’accés a la societat del coneixement. Ajuts e-Salut, e-Cultura i Infraestructura Digital, 14.000,00
  • Fons de cooperació local de Catalunya. Foment de la prestació supramunicipal de serveis, 92.487,88
  • Ajuts directes. Ampliació i Rehabilitació i Centre de Dia per a Gent Gran, 1.260.000,00
  • Construcció del nou pont de Les Parellades, 500.000,00

Inversions supramunicipals a Sant Pere de Ribes

  • FERM. Ctra. C-31. Tram: Cubelles – Sant Pere de Ribes, 2.031.822,84

Projectes en curs i de futur a Sant Pere de Ribes

  • Construcció del Nou CAP de Ribes
  • Ampliació del CAP de Les Roquetes
  • Construcció del nou IES Montgròs de Ribes
  • Construcció d’un nou Institut a Les Roquetes
  • Construcció d’una nova escola a Les Roquetes

política municipal i jo

Tot just ara, quan el dia s’acaba i roman encesa encara, la llum del despatx amb la mirada fixada en la lectura espesa d’un article que marca diferències entre l’avui i el demà …

Aquesta podria escenificar perfectament l’inici d’una novel.la que tot just ara comença on l’epicentre de l’acció recau en la figura d’un jove i desconegut actor anomenat Joel Sans.

M’han anomenat Secretari d’organització del PSC a Sant Pere de Ribes.

Fins aquí la noticia que us volia transmetre. Us convido a abandonar en aquest punt la seva lectura doncs el que ve tot seguit son unes reflexions que poden produir subnolència a aquells que detesten llegir petites notes autobiogràfiques.

Malgrat no tenir ni experiència ni destresa en la política municipal, ni la facilitat en conciliar idees, ni el llideratge necessari per assolir amb fermesa un discurs potent. Malgrat tot això, hi ha persones que em coneixen amb suficient profunditat per creure que puc aportar alguna cosa més que un simple gest al valor polític, al valor i la responsabilitat cívica i social que representa el PSC al nostre municipi.

Hom podria pensar que el propietari d’aquest perfil no està del tot qualificat per dur a terme la important tasca organitzadora del Partit. Però l’autoanàlisi determina que, tot i tenir el factor temps i la falta d’experiència en contra, amb treball i constància, amb ajuda dels meus companys d’equip, puc assolir el nivell “progressa adequadament” en la meva nova responsabilitat. I desitjo que així sigui, perquè el primer sacrificat d’aquest nomenament serà l’escorça familiar que espero revertir, amb l’ajuda de la física dels vasos comunicants,  l’esforç en avenços, armonia i benestar socials.

Com sóc i com penso, politicament parlant, ho sintetitzava un anònim al Vilanova Digital amb la fórmula següent: “un militante de base(1) con auténtica ideología socialista(2)” i concloïa, “un pardillo en el partido(3) “.

Permeteu-me, ja que heu arribat fins aquí, tres darreres reflexions.

(1) Militant del progrés perquè veig a la dreta com un llast que no ens deixa evolucionar al mateix ritme que ho fa el temps donat que la seva lògica es basa en precedents incapaç d’acceptar que la resposta cal cercar-la no en el passat més llunyà sinó en el futur més proper, incapaç de reinventar-se a ell mateix. Incapaç d’acceptar que la democràcia ha assolit la majoria d’edat, que pot emancipar-se, per gaudir de la plenitut i madurar al ritme que ho fa la seva societat. Incapaç d’acceptar l’Estat de les Autonomies i l’herència nacional, històrica i cultural  d’un poble geogràficament localitzat en un raconet al Nord-Est de la península Ibèrica, anomenat Catalunya que pensa i actua en singular per obtenir un benefici generós i plural.

(2) Es cert, tinc la sang vermella i el cor a l’esquerra i aquest conglomerat d’idees fundamentals que rubriquen el meu tarannà així ho decreten. Sóc contrari als privilegis, a les desigualtats, a l’individualisme i l’egoisme perquè senten les bases de la bellum omnium contra omnes -guerra tots contra tots-. Unes característiques que ens són del tot perjudicials, origen de molts problemes i conflictes socials, fins i tot d’aquesta maleida precarietat econòmica que ens persegueix i ens fa mal. Present al nostre cor, estampat en or, hi figura la llibertat, la igualtat, la justicia i la solidaritat com a base de la nostra dieta ideològica.

(3) Pardillo o no tots sumem per treballar en allò que creiem. Som un moviment que neix en el sí de la societat, voluntari, i gens coaccionat, igual que el de les consultes sobiranistes populars. Com a Pardillo m’agradaria aportar el meu granet de sorra a la conquista del tant preuat estat del benestar i també a popularitzar la idea que el polític i el ciutadà tenen el mateix rang i poden anar junts de la mà acceptant que són infinites les necessitats i els recursos limitats.

Pla funcional de la remodelació de Sant Camil al Diari de Vilanova

El Consorci Sanitari del Garraf ha aprovat per unanimitat els plans funcionals de la remodelació de l’Hospital Residència Sant Camil i del nou hospital de Vilanova i la Geltrú.

A la espera de poder llegir els plans funcionals de la reconversió hospitalaria del Garraf i de Sant Pere de Ribes, i com no hi ha versió digital del diari de vilanova, transcriurè íntegre el tema que dessarrolla el periodista Guillem Mercader a l’esmentat rotatiu comarcal de l’edició del dia 30 d’Abril del 2010.

Sant Camil es convertirà en un potent parc sociosanitari

El projecte inclou 32 pisos amb serveis per a 48 persones amb dependència.

La remodelació de l’Hospital Residència Sant Camil vol convertir aquest centre en un parc sociosanitari i social adreçat a persones dependents o amb malalties cròniques, en un entorn amigable i de qualitat de vida. El centre vol ser també un punt de referència en docència i recerca.

El programa funcional preveu 76 places de residència permanent o temporal, un entorn substitutiu de la llar i que afavoreixi la màxima autonomia dels ingressats. Proposa també la creació de 32 apartaments individuals i dobles per a persones amb dependència lleu o moderada. Aquests pisos tindran diferents serveis i estances d’ús comú. En total, els habitatges podran acollir fins a 48 persones. Els habitatges dobles estan pensats per a cònjugues o parelles.

A més, el centre disposarà d’un centre de dia, de 40 places, en què es farà un acolliment diürn a persones que necessitin recuperació o manteniment de l’autonomia personal i social.

Pel que fa als dispositius sociosanitaris, l’hospital disposarà de 124 llits de llarga estada geriàtrica, destinats a malalts amb patologies cròniques, i també de llarga estada psicogeriàtrica (malalts d’Alzeimer o altres demències). Aquests llits estaran ubicats a les actuals unitats d’hospitalització del centre. A més, tindrà un hospital de dia de 20 places per a malalts i malalts crònics que rebran suport, rehabilitació, tractament o diagnòstic en règim ambulatori. Un equip d’avaluació integra ambulatoria valorarà les funcions físiques, cognitives i socials dels pacients.

Sant Camil acollirà, a més, el centre de salut mental d’adults, avui ubicat a l’hospitalde Sant Antoni Abat, que inclou un centre de dia i un hospital de dia i disposarà de 20 llits per a malalts mentals subaguts. Igualment, l’hospital remodelat disposarà d’un espai per a rehabilitació ambulatòria.

Pel que fa als serveis generals, la remodelació del centre preveu instal.lar-hi perruqueria, podologia, odontologia, teràpies complementàries, menjador/cafeteria, biblioteca, sala audiovisual i zona esportiva.

El presupost de tota l’actuació és de 10,4 milions d’euros i es preveu reformar 15.367 metres quadrats. La resta de superficie, fins arribar als 30.000 metres quadrats, ja està disponible. El centre, doncs, mantindrà la seva condició d’hospital amb una activitat intensa.

Pel que fa a la distribució dels espais, es preveu que la planta semisoterrània aculli part de la residència assistida, la sala d’actes i la zona sociocultural, mentre que en planta baixa hi haurà la resta d’habitacions de residència, els apartaments amb serveis, l’àrea esportiva i l’accés principal a l’hospital, a més d’altres serveis.

Pel que fa la planta entresol, acollirà més habitacions de llarga estada, el servei de rehabilitació, el tanatori i sala de vetlla i diferents serveis com ara perruqueria, podologia, odontologia, etc. En aquesta planta entresol se situa també l’hospital de dia i la resta d’apartaments amb serveis. D’altra banda, a la primera planta de l’hospital es preveu instal.lar l’àrea de salut mental, i més llits de llarga estada, amb els seus corresponents espais de suport, que també aniran ocupant la resta de plantes fins arribar a la cinquena.

L’anterior noticia la següeix la següent:

Centre de referència en recerca

La remodelació de l’Hospital Residència Sant Camil vol convertir aquest centre en punt de referència pel que fa a la recerca i la docència en l’ambit dels serveis a les persones dependents. Així, es preveu crear espais de coneixement i intercanvi entre responsables públics, empresaris, centres universitaris, centres prestadors de serveis sociosanitaris, investigadors i emprenedors per tal d’aprofitar les oportunitats que brinda el sector i crear ocupació de qualitat i nous serveis per a la ciutadania.

Així, el programa funcional vol que a l’entorn de Sant Camil es creï un campus del coneixement que centralitzi la docència, recerca i innovació de la institució. Aquest campus integrarà espais de gestió, aularis, laboratoris i promoció.

Sant Camil també vol ser referent en temes d’aplicació de les noves tecnologies en l’esfera psicosocial, actuar com a catalitzador de la innovació en el sector i promoure la creació d’empreses o d’una central de negocis. En aquest sentit, es pretén treballar en camps com la telemedicina assistencial, la gerontotecnologia, les tecnologies de la informació aplicades a les persones amb dependència, nous sistemes organitzatius d’atenció i suport final de la vida, avenços en biomecànica funcional i d’altres.

Per portar a terme tot aquest programa es preveu construir una zona d’aules i espai de coneixement, amb aulari, espai docent multifuncional, sales de treball i reunions, reprografia, secretaria, despatxos per al personal docent, a més d’una possible àrea de promoció i central de negocis.

I ara em pregunto.

Hi renunciem? n’obstaculitzem la seva creació? n’impedirem el seu desplegament? Renunciem a l’arribada d’especialistes amb ganes de treballar en un potent hospital sociosanitari? Renunciem a la creació de noves activitats económiques en el marc sociosanitari? I de la recerca, que m’en dieu? I de la docència?… Renunciem a la qualitat de vida?… Al benestar?

D’aquí a dues setmanes hi haurà roda de premsa d’alcaldia per donar a coneixer a la ciutadania els plans funcionals de la remodelació de Sant Camil.

Resposta a un Company sobre alguns temes d’interés al nostre municipi.

Apreciats Lectors,

Em permetreu una llicència. Aquest text està escrit per donar una resposta a un company de Sant Pere de Ribes que s’interessa pel municipi i així m’ho fa saber en la seva resposta a l’escrit Problema social o estratègia electoral.

Antenas de telefonía móvil

El tema de la telefonía móvil es complejo que requiere, ante todo, mucho tacto por parte de todos porqué dentro de la misma burbuja electromagnética exiten muchos colectivos y sensibilidades. Tantas sensibilidades como individuos tiene el colectivo. Por lo tanto llegar a una solución homogénea que convenza a todos es una tarea nada fácil.

Pero lo primero es sincerarse uno mismo, despojarse de colores y convertirse en neutro. Abandonar posturas radicales que en la vida de poco sirven, sólo para albergar en nuestro interior  un estado de desánimo y rencor que nos és perjudicial para nosotros mismos y para aquellos que nos rodean. Llegados a este punto, uno debe preguntarse: Que es lo que quiero yo perjudicando lo menos posible a los demás. Este es el primer paso para la mediación. E incorporar los vecinos a las Ponencias Territoriales fué un acierto para dar transparencia al proceso, participación y, también,  como mesa mediadora.

En ningún caso esta es la vía para resolver. Como no entiendo la actitud del bloque opositor.

Reorganización Hospitalaria al Garraf

Mi opinión acerca del hospital ya la conoces. Al final y haciendo un análisis crítico todos y cada uno de nosotros deberá de inclinarse a favor o en contra, porqué va a ser una de las columnas sobre las que los partidos van a edificar su programa electoral.

Pero hay que tener una cosa muy clara. Postularse a favor implica instalar el hospital nuevo a Vilanova. Tener mayor y mejor servicio asistencial aunque nos lleve cinco minutos más de trayecto y sobretodo disponer de mayor fuerza y energía para alcanzar los objetivos planetados en la moción sobre la reordenación hospitalaria en la comarca y sobre la respuesta de resolución que el PSC presentó en el Consejo de Federación, que puede i debe significar un salto cuantitativo y cualitativo para nuestro municipio y nuestros ciudadanos. El planteamiento de la asistencia sociosanitaria de referencia propuesta por el equipo de gobierno es, en mi opinión, un acierto. No sólo vamos a tener un Hospital Comarcal de agudos en Vilanova, también un Hospital de Referencia Sociosanitaria en Sant Pere de Ribes. Blanco es gato viejo y sabe que nadar contracorriente puede resultar muy perjudicial para Sant Pere de Ribes. Sin embargo, si se alinea a la corriente (que en ningún caso significa sumisión) y usa Sant Camil y nuestras deficiencias en tema sanitario, como objeto de negociación, podemos obtener el mayor rédito posible para alcanzar mayores cotas en salud pública para nuestros ciudadanos, estimular nuevas actividades económicas y abrir la puerta al mundo de la docencia e investigación en el campo sociosanitario.

Postularse en contra no garantiza la construcción del Hospital Comarcal en Sant Pere de Ribes (porqué no depende sólo de nosotros, piensa que estan nuestros vecinos quienes también ejercen su voto). En todo caso eso relentizaría los tiempos de redacción, licitación adjudicación y ejecución del proyecto y se alargaria en años la reestructuración sanitaria del Garraf. Eso conllevaria un malestar general  a nuestros ciudadanos y al conjunto de la ciudadania de los municipios vecinos que necesitan y necesitamos todos una infraestructura en sanidad acorde a nuestra demografía y topología demográfica. A una escala más pequeña, es lo que viene ocurriendo con el tan esperado Centro de Asistencia Primaria (CAP) de Ribes.

Si después de haber luchado en contra, se decide instalar el nuevo hospital en Vilanova (como estaba previsto), el malestar general y las relentizaciones generadas nos perjudicarán, a tal punto que la “buena sintonia” entre Administraciones y vecinos se verá truncada y poco o nada van a considerar la voz de Sant Pere de Ribes para los futuros proyectos que se decidan hacer en nuestro territorio.

De decidirse su construcción aquí, en nuestro municipio, una parte importante del presupuesto para la reconversión sanitaria se iria para acondicionar todo aquello que se necesita para albergar una instalación de estas características, entre otras, las infraestucturas viarias y ferreas. Al final, y superados los tiempos de demora y construcción, tendriamos un Hospital Comarcal con grandes deficiencias (por falta de presupuesto) ya al nacer, sin posibilidad de crecer a corto y medio plazo, que poco servicio podria ofrecer y renunciaríamos al segundo Hospital de Referencia Sociosanitaria.

A mi entender estaríamos igual que ahora, o peor porqué no se contemplaría la posibilidad de realizar una Reconversión Hospitalaria del Garraf en años porqué, para bien o mal, ya estaría hecha la que hoy decidimos.

Y hablando de infraestructuras. El tema de las infraestructuras, por mucho que algunos desacrediten al Gobierno Local  con este tema, no pueden hacerse antes porqué el municipio no disponía, ni dispone, de los recursos necesarios para hacerlo. Hay quien hubiese diseñado el municipio para abergar un futuro posible Hospital como quien prepara una ciudad para poder optar a la candidatura para acoger unos juegos olímpicos. Y esta no es nuestra realidad.

IES Montgrós

Aprovecho para anunciar que ayer se realizó la adjudicación del proyecto IES Montgrós.

A partir de este momento y en un més se va a empezar a construir el Segundo Instituto de Ribes, l’IES Montgrós.

Para llegar a este punto cabe analizar dos periodos claramente diferenciables. Uno, el período que va desde el verano del 2009 hasta la fecha de hoy; y el anterior, desde que se cedieron los terrenos a la Generalitat, allá por el 2007 hasta el verano del 2009.

Cuando el Departament d’Educació plantea la construcción del nuevo IES Montgrós, en Junio, Julio del 2009, entinedo (puedes llamrme iluso) que si solo las obras de construcción tardan 15 meses para su finalización, cabe esperar que para Setiembre del 2010 no estaria listo el nuevo centro (y faltaría considerar todo el tiempo de redacción del proyecto, licitación, etc.). Yo creo que en este sentido todo el proceso ha seguido su curso normal si además tenemos en cuenta que cuando Ernest Maragall nos dice: toma 5M€ para la escuela, esta inversión no estaba detallada en el presupuesto del 2009 y cuando él adquiere el compromiso és cuando se contempla el gasto en el Presupuesto del 2010 de la Generalitat para el Garraf. A partir de aquí, Marzo Adjudicación, 15 meses de obras, Setiembre 2011 todos a la escuela.

Lo del Bachillerato puede producir recelo (a mi también me produce consternación). Pero lo que nos dicen es que si tenemos un censo escolar de, como mínimo, 120 alumnos, habrá línea de Bachillerato. Si no cubrimos el censo, no lo habrá. Esto lo podemos cualificar de cuantos adjetivos malsonantes quieras o simplemente; racionalización del gasto. Aquí será importante la gestión de la comunidad educativa para incentivar a nuestros estudiantes y ofrecer el servicio. Y en ningún caso cortar las matriculaciones porqué si no hay matriculaciones, no habrá bachillerato.

Cierta es la sensibilidad en educación que respira el Gobierno Progresista de la Generalitat de Catalunya que construye dos centros educativos por semana, que entre todos hemos conseguido con éxito todo el proceso de construcción y puesta en funcionamiento el último y nuevo CEIP Les Parellades el 2009 i que se apuesta en educación a la comarca del Garraf al presupuesto del 2010. Te recomiendo la lectura de los siguientes documentos: Presupostos 2010 al garraf i Presupostos 2010 al garraf nota complementaria.

Problema social o estratègia electoral

A finals de la setmana passada varem coneixer la conclusió a la que arriba LOCALRET sobre el tema de les antenes de telefonia mòbil i a la petició de traslladar-les fora del nucli urbà.

L’estudi conclou que no només és impossible traslladar les antenes fora del nucli urbà garantint en tot moment la cobertura  de la telefonia mòbil sino que observa mancances en determinades zones per als nous formats de comunicació mòbil. Podeu llegir aquí la noticia.

I a partir d’ara que passarà? Doncs…

  • Com la reflexió de l’anàlisi no té lògica de existir en l’esquema del pensament de determinats col.lectius, com CIU-ViA que ja s’hi ha manifestat en contra, que es burla de les Ponències Territorials on els veïns hi han estat presents …
  • Com la actitud conciliadora, pròpia d’una taula mediadora, no existeix en el caràcter de determinats col.lectius, com CIU-ViA que no opta en la búsqueda de solucions que facilitin l’armonia dels diferents sectors vers el tema de la telefonia…
  • Com la voluntat treballadora, del qui sua la carn salada perquè així li ho dicta el cor i la consciència, no existeix en l’ànima de determinats col.lectius, com CIU-ViA que no treballa per l’exelència d’un municipi bressol de tots els seus ciutadans…
  • Com la vocació integradora, és un concepte que no s’empra en el vocabulari de determinats col.lectius, com CIU-ViA que ajuda a segregar la societat i la segmenta per manipular-la a la seva conveniència…
  • Com la justa raó, de qui, amb la suficient autoritat, sentencia a favor de l’equip de Govern Local, no agrada gens a determinats col.lectius, com CIU-ViA que té un mal pair quan una derrota s’ha de cruspir…

…s’esperen en breu les primeres mostres de rebuig per part del grup de presió. Lluny d’acabar amb el conflicte, aquest molt possiblement s’agravarà. A CIU-ViA ja li convè mantenir aquest conflicte viu, aquest és el primer pas, (i altres com l’Hospital, l’IES Montgrós…) almenys fins passades les eleccions autonòmiques i desprès s’agreujaran encara més perquè les municipals seran les que voldran conquistar.

La oposició no analitza aquest conflicte com un problema social. L’analitza com una estratègia electoral. No pretén donar resposta. És i serà un intercanvi comercial de caràcter local que durarà fins que la mercaderia caduqui o deixi d’interessar.

Aquestes i no altres son les preocupacions de CIU-ViA que entonen melodies falses amb un llenguatge de grans titulars marcat per un fons de nul.la responsabilitat cívica i de perspectiva poc compromesa  amb tota la societat.

Sant Pere de Ribes, amb Hospital i amb Alcalde

Visc angoixat, en Josep Antoni Blanco i l’Hospital Residencial Sant Camil ens han abandonat! Em costa respirar, em resulta difícil atenuar el pànic, la por i el malestar en pensar, i si agafo la Grip-A? qui me la resoldrà? I l’exibició de versos per Sant Pau? A qui els hi hauré d’ofrenar?

Ara ja amb cert cenderi. Estareu dacord amb mi, vosaltres que heu determinat invertir en lectura el que jo us puc novelar en escriptura, que aquesta petita introducció respon a un tó més aviat burleta, d’un autor de bord pensament i golfes poc sembrades en intel.ligència.

Es cert, és una introducció de catastròfica ficció que iguala certament, i que rebutjo absolutament, al titular: Sant Pere de Ribes, sense Hospital i sense Alcalde d’un manifest de Convergencia i Unió – Veu i Acció.

El text que segueix al títol es igualment compulsiu més proper al preadolescent irritat quan se li nega alguna excentricitat.

La Consellera Marina Geli va anunciar la setmana passada que es construeix un nou hospital a Vilanova i que Sant Camil perd la part d’hospital i serà només un centre sociosanitari.

L’ús de l’advervi “només” subrallat al text citat, té caràcter provocador i segurament que l’escrivà del relat així ho pensà quan el plasmà. És un joc típificat a la Norma particular de l’oposició.

La realitat és que Josep Antoni Blanco forma part del Consell Rector del Consorci Sanitari del Garraf i no deixarà en mans alienes les negociacions per obtenir el màxim rèdit de la reconversió hospitalaria del Garraf per a Sant Pere de Ribes.

Una reconversió que, essent absolutament necessària desde el punt de vista territorial, no ha de comportar la pèrdua de serveis assistencials a la nostra preuada Vila i els seus ciutadans. Ans al contrari, tot allò que ens és deficitari actualment pot esdevenir, hi hem de treballar perquè així sigui, una futura necessitat satisfeta.

És axiomàtic pel socialista que la columna vertebral de l’estat del benestar es la salut pública i potser serà la mateixa hegemonia socialista, la criticada per CiU i ViA, que durà a terme aquesta reconversió amb la màxima satisfacció.

Determinats projectes en mans poc habilidoses poden restar garanties i èxits. L’exemple el tenim, molt present encara, en el projecte del teatre de les Roquetes. Determinades desicions, del bloc opositor, van esdevenir la pèrdua de subvencions quan el PSC governava en minoria i es debatia entre mocions.

Us convido a llegir l’article en El Punt, El Departament de Salut construirà un hospital comarcal d’aguts a Vilanova. La noticia també apareix al Diari de Vilanova a les seves edicions del dia 8 i el 15 de Gener.

Podeu també visualitzar la noticia al Canal Blau TV i les declaracions d’en Josep Antoni Blanco.

Les antenes de telefonia mòbil a Sant Pere de Ribes

1.Què diuen els Organismes? | 2.Què és el que passa al nostre municipi?


El debat de les antenes de telefonia mòbil no es fàcil perquè és dóna una combinació de controversia pública, falta de certesa científica i d’operar les instal.lacions existens i/o el requeriment d’ubicar les noves instal.lacions apropiadament.

1.Què diuen els Organismes?

La Organització Mundial de la Salut (OMS), que té com a objectiu preservar i protegir la salut pública, crea el projecte internacional CEM (Camps ElectroMagnètics) per evaluar les proves científiques dels possibles efectes sobre la salut dels CEM en els intervals de freqüència de 0 a 300 GHz.

La OMS, essent conscient de la preocupació i desconfiança dels ciutadans vers les antenes de telefonia mòbil i els Camps Electromagnètics que generen, crea un manual titulat Establishing a dialogue on risk from electromagnetic fields, i la seva versió Castellana Estableciendo un diálogo sobre los riesgos de los campos electromagnéticos on en el capítol 1: Campos electromagnéticos y salud pública. La evidencia presente, en l’apartat Conclusiones de las investigaciones científicas, Campos de alta frecuencia, cita textualment:

” Concerniente a los campos de radiofrecuencia, el balance de la evidencia a la fecha sugiere que la exposición a campos de RF de bajo nivel (tales como los emitidos por teléfonos móviles y sus estaciones base), no causan efectos adversos a la salud. Algunos científicos han reportado efectos menores provenientes del uso de los teléfonos móviles, incluyendo cambios en la actividad cerebral, tiempo de reacción y problemas de sueño. En la medida que estos efectos han sido confirmados, parecen caer dentro de los límites normales de variación humana. “

El International Commission on Non-Ionizing Radiation Protection (ICNIRP), un órgan que el componen experts científics independent, expresa en la seva publicació RF Review, en el seu apartat III.8. General conclusions and recommendations:

” Los resultados de estudios epidemiológicos a la fecha no dan pruebas consistentes o convincentes de una relación causal entre la exposición a la RF y cualquier efecto nocivo para la salud. “

El text, però, segueix amb la següent puntualització: ” Por otra parte, estos estudios tienen muchas deficiencias para descartar una asociación. “

Així mateix, en un àmbit més proper, el Servei Català de la Salut publica, informa i fa un exercici de divulgació científica en l’emisió d’un informe sobre les relacions entre les antenes de telefonia mòbil i la salut.

Aquest document de nou pàgines i en català aglutina i sintetitza el que exposen els anteriors documents.

Un cop assimilada tota la informació que està al nostre abast per fer front a les inquietuts palpables del nostre municipi vers les ones electromagnètiques que emeten les antenes de telefonia mòbil, podriem concloure que:

  1. No hi ha coneixement d’estudis que demostrin de manera concloent i àmpliament acceptada la existència d’efectes nocius per la salut humana vinculats a afeccions concretes i associats amb les freqüències amb que emeten les antenes de telefonia mòbil.
  2. Tampoc hi ha estudis científics que demostrin la inoqüitat de les ones de radiofreqüències esmentades per tots els grups de població.
  3. El risc zero no existeix en les activitats associades amb la vida.

Davant aquesta situació d’incertesa tots els organismes proposen el que tots coneixem com el principi de precaució que tenen com a objectiu prevenir raonablement l’exposició humana a nivells de risc significatius sense esperar a disposar de resultats concloents. Es podrien consultar el Real Decreto 1066/2001 de 28 de Setembre i el Decret 148/2001 de 29 de Maig.

Així mateix, les organitzacions recomanen:

  1. Que els poders públics garanteixin la transparència informativa i procedimental associada amb les instal·lacions base de telefonia mòbil i regulin de manera adequada i oportuna la seva implantació, tot vetllant per la incorporació el més ràpida possible dels avenços que es vagin produint en la recerca científica i en el desenvolupament tecnològic.
  2. Que les empreses operadores respectin els compromisos adquirits en matèria d’acompliment de les normes i dels criteris establerts per a protegir el medi i la salut pública, i assumeixin els valors que caracteritzen les modernes empreses de serveis.
  3. Que les empreses fabricants i de comercialització posin la informació rellevant actualitzada a l’abast dels ciutadans en general i dels usuaris en particular, en termes fàcilment comprensibles.
  4. Que els usuaris s’informin i actuïn amb coherència i sentit de responsabilitat.
  5. Que els ciutadans en general s’informin i actuïn de manera reflexiva.

Torna


2.Què és el que passa al nostre municipi?

  • Grup de presió.

Al nostre municipi hi ha un grup de presió que vol la supresió total de les antenes de telefonia mòbil. Vol, doncs, viure sense telèfon mòbil; molt legítim. I volen que els altres visquin sense telefon mòbil; molt autoritaris. I ho volen fer sense tenir en compte les recomanacions de les organitzacions que vetllen per la salut pública, poc cauts. Ho fan sense coherencia ni sentit de la responsabilitat i passen de la veu a la acció, a la reivindació i a la manifestació; molt legítima, sense fer ús de la reflexió; poc humà. Ho fan sense tenir en compte totes les veus dels seus propis veïns i sense tenir en compte tots i cada un dels sectors que utilitzen aquest mitjà per viure i treballar; molt poc respetuosos.

Diuen que al darrera d’aquest grup de presió hi ha un altre grup que empeny, un grup manipulador que  posa més llenya al conflicte creant alarmisme utilitzant com a bandera la dolorosa situació que viuen algunes families del nostre entorn.

De confirmar-se aquest maquinari,  el grup manipulador que suposadament impulsa aquest giny,  no només quedaria totalment desacreditat per dur a terme qualsevol iniciativa, o participar en qualsevol moviment, públic o privat, sinó també els desacreditaria com a responsables en la presa d’algun tipus de desició.

I si tenen per bé presentar-se a unes eleccions, per mi, no estarien ni en disposició d’assolir ni el càrrec d’oposició.

  • Administració Local.

L’Administració Local practica les recomanacions dels organismes que vetllen per la salut pública. Fa ús de la transparència informativa i procedimental. S’està informat als veïns de les darreres novetats. El govern ha complert l’acord d’incorporar a les Ponencies Territorials els veïns on es tracta i s’informa periòdicament d’aquest tema. S’han fet mesures amb equips portàtils per evaluar les emisions de les radiacions de les antenes de telefonia mòbil. En breu s’instal.laran dos aparells medidors permanents per un major control d’aquestes emisions (en aquest sentit la Generalitat publica a la web un mapa amb dades d’emisions de tots els aparells instal.lats a Catalunya).

A petició expresa del grup de presió l’Administració ha encarregat un estudi a LOCALRET per veure la viabilitat de traslladar les antenes de telefonia mòbil fora del casc urbà garantint la cobertura i vetllar així per l’interès general. L’estudi estarà enllestit entre el gener i el febrer del 2010.

Torna