Tot just ara, quan el dia s’acaba i roman encesa encara, la llum del despatx amb la mirada fixada en la lectura espesa d’un article que marca diferències entre l’avui i el demà …
Aquesta podria escenificar perfectament l’inici d’una novel.la que tot just ara comença on l’epicentre de l’acció recau en la figura d’un jove i desconegut actor anomenat Joel Sans.
M’han anomenat Secretari d’organització del PSC a Sant Pere de Ribes.
Fins aquí la noticia que us volia transmetre. Us convido a abandonar en aquest punt la seva lectura doncs el que ve tot seguit son unes reflexions que poden produir subnolència a aquells que detesten llegir petites notes autobiogràfiques.
Malgrat no tenir ni experiència ni destresa en la política municipal, ni la facilitat en conciliar idees, ni el llideratge necessari per assolir amb fermesa un discurs potent. Malgrat tot això, hi ha persones que em coneixen amb suficient profunditat per creure que puc aportar alguna cosa més que un simple gest al valor polític, al valor i la responsabilitat cívica i social que representa el PSC al nostre municipi.
Hom podria pensar que el propietari d’aquest perfil no està del tot qualificat per dur a terme la important tasca organitzadora del Partit. Però l’autoanàlisi determina que, tot i tenir el factor temps i la falta d’experiència en contra, amb treball i constància, amb ajuda dels meus companys d’equip, puc assolir el nivell “progressa adequadament” en la meva nova responsabilitat. I desitjo que així sigui, perquè el primer sacrificat d’aquest nomenament serà l’escorça familiar que espero revertir, amb l’ajuda de la física dels vasos comunicants, l’esforç en avenços, armonia i benestar socials.
Com sóc i com penso, politicament parlant, ho sintetitzava un anònim al Vilanova Digital amb la fórmula següent: “un militante de base(1) con auténtica ideología socialista(2)” i concloïa, “un pardillo en el partido(3) “.
Permeteu-me, ja que heu arribat fins aquí, tres darreres reflexions.
(1) Militant del progrés perquè veig a la dreta com un llast que no ens deixa evolucionar al mateix ritme que ho fa el temps donat que la seva lògica es basa en precedents incapaç d’acceptar que la resposta cal cercar-la no en el passat més llunyà sinó en el futur més proper, incapaç de reinventar-se a ell mateix. Incapaç d’acceptar que la democràcia ha assolit la majoria d’edat, que pot emancipar-se, per gaudir de la plenitut i madurar al ritme que ho fa la seva societat. Incapaç d’acceptar l’Estat de les Autonomies i l’herència nacional, històrica i cultural d’un poble geogràficament localitzat en un raconet al Nord-Est de la península Ibèrica, anomenat Catalunya que pensa i actua en singular per obtenir un benefici generós i plural.
(2) Es cert, tinc la sang vermella i el cor a l’esquerra i aquest conglomerat d’idees fundamentals que rubriquen el meu tarannà així ho decreten. Sóc contrari als privilegis, a les desigualtats, a l’individualisme i l’egoisme perquè senten les bases de la bellum omnium contra omnes -guerra tots contra tots-. Unes característiques que ens són del tot perjudicials, origen de molts problemes i conflictes socials, fins i tot d’aquesta maleida precarietat econòmica que ens persegueix i ens fa mal. Present al nostre cor, estampat en or, hi figura la llibertat, la igualtat, la justicia i la solidaritat com a base de la nostra dieta ideològica.
(3) Pardillo o no tots sumem per treballar en allò que creiem. Som un moviment que neix en el sí de la societat, voluntari, i gens coaccionat, igual que el de les consultes sobiranistes populars. Com a Pardillo m’agradaria aportar el meu granet de sorra a la conquista del tant preuat estat del benestar i també a popularitzar la idea que el polític i el ciutadà tenen el mateix rang i poden anar junts de la mà acceptant que són infinites les necessitats i els recursos limitats.
Joel Sans essence 