Eus ací les paraules d’un vent, tot ell plé d’esfervescencia incandescent, en assaborir l’aniversari del seu neixement i en sentir tots els ocells que ho clamen al cel sense esforçat compliment.
A tots vosaltres, ocells del meu cor, que voleu al voltant del meu ser, a vosaltres que us bull la passió, l’amor i el sentiment, m’honora el vostre cant que emana del vostre bec.
Tant m’encoratja la vostra acció, que esdevindré anticicló per espantar el mal temps, malgrat avui m’ha sorprés la pluja. Una senyora que resa menyspreu a la alegria que procura un dia de bonança, que ho mulla tot fins i tot els prats verds plens d’esperança i el jaç on l’ocell descança.
Però us haig d’advertir, aquest no és l’esdeveniment que heu d’aplaudir. Estalvieu energia per cantar encara amb més alegria, el dia 7 de Març, les quatre primaveres de la meva filla.
Joel Sans essence 